Es estrany mai hagués pensat que em passaria. Conèixer algú
i que l'estranya corrent que vaig sentir en veure't per primera vegada em
portarien fins aquí. Aquella nit en la que et vaig conèixer mai hagués dit que
acabava de conèixer a la persona que seria el que millor que m'ha passat en
temps.
Mai hem marxarà del cap, aquell moment en el que vaig baixar
del cotxe i estaves allà a la cera, per casualitat, acompanyant-les, Et vaig
mirar i per alguna estranya raó, l'univers es va parar, va ser un moment tant màgic...
Sempre pensaré que en aquell moment dues estrelles van xocar i explotar, com si
portessin temps buscant-se, com si des del primer moment que vaig arribar al
món ens haguéssim de conèixer, com si estiguéssim fets l'un per l'altre.
La veritat es que moltes vegades quan et quedes mirant en un
punt fix o quan parles amb la gent, em quedo mirant-te, em miro els teus
preciosos ulls marrons amb les seves llargues pestanyes, observo el teu
somriure, escolto la teva veu com si fos la música de la meva cançó
preferida... I m'imagino un futur al teu costat, mai m'hagués arriba't a
imaginar que pogués arribar a sentir el que sento, pensava que eren coses de
pel·lícules, de llibres o que la gent simplement ho exagerava, però no es veu
que no, resulta que això un dia passa, així per casualitat. La veritat es que
no sento les famoses papallones, si et soc sincera al no sentir-les vaig
arribar a preocupa’m, a planteja'm si m'hauria oblida't d'estimar. Però no,
simplement havia comença't a sentir de manera diferent. No ho se, a vegades
penso que això no pot ser real, però quan m’abraces, quan m'agafen aquells
atacs de riure que m'agafen només amb tu, o quan simplement ens mirem i ens
entenem com tu ja saps, me’n adono que realment això es real, que ets la cosa
mes real que hem podia passar.
I es que nen, amb tu hem miro el món diferent, amb tu el gra
de sorra gairebé desapareix. Amb tu tant s'hem en don el que he la gent parli.
Amb tu, puc ser jo, amb tu tinc forces per a tot i si algun dia no les tinc es
quan m’abraces o em fas aquells dolços petons i no ho se com les trec de qualsevol
lloc.
Realment tot això només són paraules que al costat del que sento
es queda en res.
<<M>>
