Hola de nou, ja trobava a faltar el fet d'escriure. Sento haver estat absent, tenia l'ordinador espetllat... Però torno més forta que mai...!
Espero que us agradin els nous textos, més optimistes que mai!!!!:D
petonets,<<M>>
diumenge, 19 d’octubre del 2014
dissabte, 17 de maig del 2014
Feliç
A els meus 15 anys he aprés a ser feliç, no vull dir un feliç de tenir-ho tot, ni un feliç de tot el meu món és perfecta, vull dir un feliç sincer.
Un feliç d'aquells tinc poc, però el poc que tinc és l'unic que nesecito. Un feliç d'aquells que diuen,ser que els petis detalls sòn els realment important.D'aquells de un petò, una abraçada, un somriure, d'un bon dia. D'aquells de saver afrontar el problemas amb totes les forçes possibles i prendrel's com a un obstácle que després tindra la seva recompensa. D'aquells de donar sense esperar res a canvi, de fer feliç a els que estimes i t'etimen. D'aquells de tenir al cap sobre les espatlles, i saver que es bo i que es dolent. D'aquells d'haver aprés que som persones humanes, i no robots i que els errors sòn part de nosaltres, i necessaris, per seguir aprenent.D'aquells tinc una persona al costat que em fa sentir com una reina, uns amics que em valoren i no em fallen, uns pares que m'escolten, un avis que m'ensenyenen, un germa que es el meu millor amic, uns cosins que son uns segons germans. I un jo tranquila de ella mateixa.
Simplent soc feliç.
<<M>>
dimecres, 30 d’abril del 2014
Capítol 7 del Petit Príncep
Sempre he pensat que he pensat que els llibres són de les poques cosses que per molt mesos, anys o segles que passin es una cosa que mai deixen de ser bons.Pro aixó a mi em passa amb un llibre en particular, un llibre que des de el meu punt de vista ningú hauria de morir sense llegir-se'l, i aquest llibre es El Petit Príncep de Antoine de Saint-Exupery.
I per aquesta rao avui us porto un fragment del capítol 7, que parla de... Bé, us el deixo per que descobriu de que parla.
Diu així:
El cinquè dia, i també gràcies al xai, em va ser revelat el secret de la vida del petit príncep. Sense dir res abans, em va demanar, de sobte, com si fos el resultat d'un problema llarg temps meditat en silenci:
-Un xai, si es menja els arbustos,també es menja les flors?
-Les flors que tenen punxes també?
-Sí, les flors que tenen punxes també?
-De que serveixen, doncs les punxes?Jo no ho sabia.Estava massa atrafegat volent desfer un cargol del motor que estava massa fort.Estava molt preocupat perquè la gana començava a semblar-me massa greu i l'aigua per beure s'acabava i em feia témer el pitjor.
-De què serveixen les punxes?
El petit príncep no renunciava mai a una pregunta, un cop l'havia feta.El cargol em tenia enfadat i vaig respondre de qualsevol manera:
-Les punxes no serveixen de res; és dolenteria de les flors u rés més.
-Oh!
I després d'una estona de silenci, amb una mena de rancúnia:
-No et crec pas!Les flors són febles.Són senzilles.Es defensen com poden. I amb les seves punxes es creuen terribles...(...)
-Ser un planeta habitat per un senyor, vermell com un tomàquet.Mai no ha olorat una flor. Mai no ha contemplat un estel.Mai no ha estimat a ningú.No ha fet altre cosa que sumes.I repeteix tot el sant dia com tu: <<Sóc un home seriós, jo! Sóc un home seriós,jo!>>, i aixó el fa inflar-se d'orgull,Però no és pas un home, és un bolet!
-Un que?
-Un bolet!
El petit príncep estava tot blanc de ràbia.
-Fa milions d'anys que les flors fabriquen punxes.Fa milions d'anys que els xais es mengen les flors. I no n'és, de seriós, tractar de comprendré per què les flors es preocupen tant de fabricar punxes qye no els serveixen de res,oi? I la guerra dels xais i les flors, tampoc no n'és d'important? ¿No és més seriós tot això que les sumes d'un senyor gras i vermell? I si jo conec una flor única en tot el món, que no es troba enlloc més fora del meu planeta, i que un xai por destruir, així, d'una mossegada, un matí, sense ni adonar-se del que fa, això no n'és, d'important!
Es posà vermell, i després continuà:
-Si algú estima una flor de la qual només existeix un sol exemplar entre tots els milions i milions d'estels, això li basta per fer-lo feliç quan els mira.I pensa:<<La meva flor és per allà dalt...>> Però, si el xai es menja la flor, per ell és com si, d'un cop, tots els estels s'apaguessin! I això no n'és, d'important! No va poder dir res més.Esclatà en sanglots.Era fosca nit Jo set i de la mort. En un estel, en un planeta, el meu, la Terra, hi havia un petit príncep que calia consolar! El vaig prendre en braços. El vaig bressolar. Li vaig dir:<<La flor que estimes no està en perill... li dibuixaré un morrió, al teu xai...Dibuixaré una cuirassa per a la teva flor...jo...>> No sabia pas massa el que havia de dir.Em sentia poca-traça.No sabia com guanyar-me'l, on anar-lo a trobar...Que n'és, de misteriós, el país de les llàgrimes!
<<M>>
I per aquesta rao avui us porto un fragment del capítol 7, que parla de... Bé, us el deixo per que descobriu de que parla.
Diu així:
El cinquè dia, i també gràcies al xai, em va ser revelat el secret de la vida del petit príncep. Sense dir res abans, em va demanar, de sobte, com si fos el resultat d'un problema llarg temps meditat en silenci:
-Un xai, si es menja els arbustos,també es menja les flors?
-Les flors que tenen punxes també?
-Sí, les flors que tenen punxes també?
-De que serveixen, doncs les punxes?Jo no ho sabia.Estava massa atrafegat volent desfer un cargol del motor que estava massa fort.Estava molt preocupat perquè la gana començava a semblar-me massa greu i l'aigua per beure s'acabava i em feia témer el pitjor.
-De què serveixen les punxes?
El petit príncep no renunciava mai a una pregunta, un cop l'havia feta.El cargol em tenia enfadat i vaig respondre de qualsevol manera:
-Les punxes no serveixen de res; és dolenteria de les flors u rés més.
-Oh!
I després d'una estona de silenci, amb una mena de rancúnia:
-No et crec pas!Les flors són febles.Són senzilles.Es defensen com poden. I amb les seves punxes es creuen terribles...(...)
-Ser un planeta habitat per un senyor, vermell com un tomàquet.Mai no ha olorat una flor. Mai no ha contemplat un estel.Mai no ha estimat a ningú.No ha fet altre cosa que sumes.I repeteix tot el sant dia com tu: <<Sóc un home seriós, jo! Sóc un home seriós,jo!>>, i aixó el fa inflar-se d'orgull,Però no és pas un home, és un bolet!
-Un que?
-Un bolet!
El petit príncep estava tot blanc de ràbia.
-Fa milions d'anys que les flors fabriquen punxes.Fa milions d'anys que els xais es mengen les flors. I no n'és, de seriós, tractar de comprendré per què les flors es preocupen tant de fabricar punxes qye no els serveixen de res,oi? I la guerra dels xais i les flors, tampoc no n'és d'important? ¿No és més seriós tot això que les sumes d'un senyor gras i vermell? I si jo conec una flor única en tot el món, que no es troba enlloc més fora del meu planeta, i que un xai por destruir, així, d'una mossegada, un matí, sense ni adonar-se del que fa, això no n'és, d'important!
Es posà vermell, i després continuà:
-Si algú estima una flor de la qual només existeix un sol exemplar entre tots els milions i milions d'estels, això li basta per fer-lo feliç quan els mira.I pensa:<<La meva flor és per allà dalt...>> Però, si el xai es menja la flor, per ell és com si, d'un cop, tots els estels s'apaguessin! I això no n'és, d'important! No va poder dir res més.Esclatà en sanglots.Era fosca nit Jo set i de la mort. En un estel, en un planeta, el meu, la Terra, hi havia un petit príncep que calia consolar! El vaig prendre en braços. El vaig bressolar. Li vaig dir:<<La flor que estimes no està en perill... li dibuixaré un morrió, al teu xai...Dibuixaré una cuirassa per a la teva flor...jo...>> No sabia pas massa el que havia de dir.Em sentia poca-traça.No sabia com guanyar-me'l, on anar-lo a trobar...Que n'és, de misteriós, el país de les llàgrimes!
<<M>>
diumenge, 23 de març del 2014
Nit de festa major
S'assentá a la vora del mar, observant com anaven picant les ones contra les roques deixant aquella escuma blanca. S'aixecá i comença a caminar cada vegada pensava més amb aquell home.Tampoc era res del altre món pro tenia aquell somriure que ella no podia oblidar Aquell home que va conéixer a la plaça del poble aquella nit de festa major.Era tant perfecta, si es que existeix la perfecció. Ella tingué la sort de conpertir aquella nit de passió.Amb aquell home, que no va tornar a veure més.
dimecres, 19 de febrer del 2014
Ja res és com abans
Es estrany, primer et vaig estimar i tu em vas fer mal, ara tu m'estimes pro la diferencia es que jo no et faré mal,simplement per que a mi en el fons em segueix quedant una mica d'aquell sentiment tant fort que vaig tenir.
Em paro a pensar com han canviat les coses amb un any, em miro al mirall i veig que jo segueixo igual pro el meu cor no, ja no es aquell cor innocent amb ganes d'estimar passes el que passes.Ara esta ple de pedaços que m'he anat cosint poc a poc a base de cops, desamors. Saps que?Ara soc més intel·ligent ja no soc com aquell infant que es llença a la piscina sense saber nadar, em miro la piscina, la bordejo i em poso el flotador per que ja em vaig ofegar un cop. I per molt que tu em diguis llençat amb mi, primer te de dir que les coses no tornaran a ser com la primera vegada i que ara el que t'hauràs de llençar sense flotador seràs tu.
<<M>>
Em paro a pensar com han canviat les coses amb un any, em miro al mirall i veig que jo segueixo igual pro el meu cor no, ja no es aquell cor innocent amb ganes d'estimar passes el que passes.Ara esta ple de pedaços que m'he anat cosint poc a poc a base de cops, desamors. Saps que?Ara soc més intel·ligent ja no soc com aquell infant que es llença a la piscina sense saber nadar, em miro la piscina, la bordejo i em poso el flotador per que ja em vaig ofegar un cop. I per molt que tu em diguis llençat amb mi, primer te de dir que les coses no tornaran a ser com la primera vegada i que ara el que t'hauràs de llençar sense flotador seràs tu.
<<M>>
dimarts, 18 de febrer del 2014
Un simple sifgnificat
Quan era petita, al escoltar la paraula "amor" em venien al cap les pel·lícules de princeses on el príncep i la princesa s'estimaven pels segles dels segles, també em venien el cap aquelles parelles de les pel·lícules on només reien i pasejaven pels parcs de les ciutats, aquelles parelles joves d'enamorats que feien l'impossible per estar junts...En canvi ara quan escolto aquesta paraula només em ve al cap aquelles llàgrimes que cauen lentament acariciant una galta, passejades per parcs solitaris amb els cascos posats i només desitjo poder ser algun dia una d'aquelles parelles d'avis que ara veig pel carrer, sola, que després de tants anys segueixen junts i enamorats.
《M》
《M》
Benvinguts
Benvinguts, hem presento: Soc una escriptora molt jove més del que us podeu imaginar. Estimu la lectura es la meva passió suposo que aixó ha provocat que desde ve'n petita hagi escrit.
Soc autora de molts escrits de la página de facebook "Fases en catalá", que com ho voleu saver? Jo sempre firmó amb: <<M>>.
Suposo que hi haura gent que preferira llegir en castellá per aixó us recomano el meu antic
blog:
http://unprincipioparaunfinal.blogspot.com.es/
Bé espero que us agradi.
Soc autora de molts escrits de la página de facebook "Fases en catalá", que com ho voleu saver? Jo sempre firmó amb: <<M>>.
Suposo que hi haura gent que preferira llegir en castellá per aixó us recomano el meu antic
blog:
http://unprincipioparaunfinal.blogspot.com.es/
Bé espero que us agradi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)