Feliç

A els meus 15 anys he aprés a ser feliç, no vull dir un feliç de tenir-ho tot, ni un feliç de tot el meu món és perfecta, vull dir un feliç sincer.
Un feliç d'aquells tinc poc, però el poc que tinc és l'unic que nesecito. Un feliç d'aquells que diuen,ser que els petis detalls sòn els realment important.D'aquells de un petò, una abraçada, un somriure, d'un bon dia. D'aquells de saver afrontar el problemas amb totes les forçes possibles i prendrel's com a un obstácle que després tindra la seva recompensa. D'aquells de donar sense esperar res a canvi, de fer feliç a els que estimes i t'etimen. D'aquells de tenir al cap sobre les espatlles, i saver que es bo i que es dolent. D'aquells d'haver aprés que som persones humanes, i no robots i que els errors sòn part de nosaltres, i necessaris, per seguir aprenent.D'aquells tinc una persona al costat que em fa sentir com una reina, uns amics que em valoren i no em fallen, uns pares que m'escolten, un avis que m'ensenyenen, un germa que es el meu millor amic, uns cosins que son uns segons germans. I un jo  tranquila de ella mateixa.
Simplent soc feliç.

<<M>>